Colección Breus Clàssics de l’Antropologia

bc01_12

La relació entre l’individu i la societat ha generat un dels debats centrals de les ciències socials contemporànies. L’estudi de la persona en tant que construcció cultural mitjancera entre el jo individual i el sistema social de normes i valors ens ofereix, des d’una perspectiva etnològica, una alternativa que escapa als reduccionismes psicològics o sociològics. En aquesta línia d’anàlisi, un dels precedents etnogràfics més importants el constitueixen els treballs de Maurice Leenhardt, injustament oblidats durant molt de temps i revaloritzats per l’antropologia reflexiva nord-americana des dels anys vuitanta.

La persona a les societats primitivas
Autor: Maurice Leenhardt. Edició a càrrec d’Andreu Viola Recasens.
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, cop. 1995

 

bc02Aparegut en forma d’article a L’Anne Sociologique, l’any 1899, aquest text de Mauss (1872-1950) i Hubert (1872-1927) ha de ser amb tota justícia considerat com l’obra fundadora de l’escola sociològica francesa. A més d’aquest mèrit, que ens permet de trobar-hi l’esquema explicatiu que ells mateixos i el propi Durkheim haurien d’aplicar poc després a la globalitat dels fets socials, Mauss i Hubert van destil·lar al llarg d’aquest Assaig sobre la funció i la naturalesa del sacrificiapreciacions sobre l’eficàcia ritual, el trànsit entre allò visible i allò invisible i la lògica de les mediacions socials que aquells que van assumir la seva herència intel·lectual haurien de col·locar en la base de les teories que han acabant esdevenint centrals en sociologia, etnologia o filosofia.

Assaig sobre la naturalesa i la funció del sacrifici
Autor: Marcel Mauss i Henri Hubert. Edició, traducció i pròleg Manuel Delgado Ruiz.
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, cop. 1995

 

bc03

Indeslligable la seva història a la del imperialisme occidental, l’antropologia s’ha hagut de plantejar quins són o quines han de ser les relacions de complicitat, d’indiferència o de denúncia que els seus conreadors han de mantenir envers una situació de domini de la qual, ho vulguin o no, ells mateixos en són expressió. Molt abans que aquesta reflexió a l’entorn de l’actitud de l’antropòleg davant el fet colonial es generalitzés i es convertís en un dels afers que més vertebralment afectaria la pràctica de la professió, Michel Leiris (1901-1990), un etnòleg que va fer compatible el treball de camp i les elaboracions teòriques amb la seva condició de ser un dels escriptors francesos més destacats dels segle, ja va interrogar-se sobre aquest respecte. Els termes, en clau de compromís d’aquest qüestionament i les propostes que ell mateix suggerí apareixen condensades en aquests dos discursos, l’un pronunciat l’any 1950 davant de l’Associació de Treballadors Científics, i l’altre en el decurs del Congrés d’Intel·lectuals de l’Havana, 1968

L’etnòleg davant el colonialisme
Autor: Michel Leiris. Edició, traducció i pròleg a cura de Manuel Delgado Ruiz.
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, cop. 1995

 

bc04 4Sobre el principi de l’economia del pensament és la tesi doctoral del jove B.K. Malinowsky presentada a la Universidad de Cracòvia el 1906. En aquest escrit podem reconèixer las bases de l’empirisme que posteriorment desenvoluparà en el seu treball etnogràfic i que l’han convertit en un dels principals antropòlegs del segle XX. Malinowski analitza el principi de l’economia del pensament tal com l’utilitzen Avenarius, la versió psicològica del empiro-criticisme, i E. Mach, la versió metodològica del empiro-criticisme. En el sentit més general aquest principi indica que el pensament més correcte és aquell que utilitza menys despesa d’energia mental per la comprensió d’un món infinitament complex.

 Sobre el principi de l’economia del pensament
Autor: Bronislaw Malinowski. Traducció de Joan Bestard amb la col·laboració de Malgorzata Was. Pròleg de Joan Bestard
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, 1995

 

bc05 3

A la història de l’antropologia William Halse R. Rivers és recordat com l’introductor del mètode genealògic i d’una nova forma d’estudiar els problemes de parentiu. Per primera vegada gràcies al mètode genealògic es comptava amb un instrument per recollir dades objectives i exercir un control sobre la informació obtinguda que depenia menys de l’atzar i de l’objectivitat de l’observador. Aquest llibre apropa al lector tres articles de Rivers representatius del seu pensament. Un d’aquests articles és el que va servir per presentar el mètode davant l’Institut d’Antropologia com la millor manera de recollir estadístiques socials i demogràfiques.

El mètode genealògic i l’origen dels sistemes classificatoris del parentiu

Autor: William H. R. Rivers. Traducció de Joan Bestard
Editorial:
 Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, cop. 1996

 

bc06 2

Franz Boas és sens dubte un dels autors més emblemàtics i polèmics de l’antropologia moderna. El seu paper de fundador del culturalisme nord-americà, la varietat de les seves aportacions metodològiques i empíriques, així com les seves crítiques al formalisme racial i a tot tipus de determinismes, fan d’aquest autor una figura irrepetible dins la història de l’antropologia. A més, difícilment podem entendre el treball d’antropòlegs tan rellevants com Kroeber, Lowie, Sapir, Margaret Mead o Ruth Benedict, entre molts altres, sense tenir en compte la visió original i a la vegada rigurosa del que va ser el seu mestre comú. Va fer treball de camp i estudis entre el poble dels kwakiutl i altres tribus de les colonies britàniques.

 Els mètodes de l’etnologia
Autor: Franz Boas. Traducció i edició d’Àngel Martínez Hernáez
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, cop. 1996

 

bc07_1Família, matrimoni, parentiu i organització social són conceptes que han estat indisolublement lligats a la formació de la teoria antropològica des de l’aparició de l’obra de Lewis Henri Morgan.  Per mitjà  de l’estudi dels sistemes de parentiu de diverses cultures, aquest advocat novaiorquès no només va elaborar una teoria de la història de la família i l’evolució de les societats, sinó que també va descobrir en el parentiu aquest llenguatge universal, en el qual totes les formes de vida humana hi trobaven la seva expressió, i que feien intel·ligibles tots els modes de pensament i relació social. Un llenguatge màgic que feia traduïbles tots els altres llenguatges.

L’origen del sistema classificatori del parentiu
Autor: Lewis H. Morgan. Traducció i edició de Carles Salazar
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, cop. 1997

 

Más información:
http://www.antropologia.cat
http://www.icariaeditorial.com

Anuncios